Història

El 2019, Drap-Art va tornar a Pittsburgh en col·laboració amb Ocean Sole, una organització kenyana sense ànim de lucre que utilitza l’art fet amb xancletes descartades per conscienciar i lluitar contra la contaminació dels oceans. Entre les colorides sèries d’animals d’aquesta exposició, es van incloure quatre estàtues de girafa a mida natural, que Masai Jonathan Lenato, un artista kenià emergent que treballava amb Ocean Sole, va viatjar a Pittsburgh per ajudar a instal·lar juntament amb Drap-Art. L’acolorida estàtua de rinoceront es va convertir ràpidament en una favorita dels visitants, ja que la seva ubicació canviant permetia als participants gaudir d’una activitat similar a una cacera de tresors.

El 2017, Drap-Art va ser convidat pel Pittsburgh Cultural Trust per participar al Three Rivers Arts Festival, en col·laboració amb el Pittsburgh Downtown Partnership. Francisco de P.jaro, conegut artísticament com Art is Trash, va crear diverses instal·lacions d’art urbà per a aquesta exposició, en col·laboració amb artistes com Ron Copeland, Sarika Goulatia i Ryder Henry, entre d’altres.

El debut de Drap-Art a l’Argentina va tenir lloc en col·laboració amb Ecomanía i Analía Flores. Edgardo Rodríguez i altres artistes van organitzar una exposició col·lectiva, tallers i una xaranga reciclada. Aquesta exposició també va incloure espectacles del Circ Reciclat i projeccions de pel·lícules ambientals. Drap-Art continua presentant una exposició anual a Buenos Aires.

En col·laboració amb Claudia Calace, Drap-Art va organitzar un festival a Atlàntida, Uruguai, celebrant la reutilització adaptativa. Les activitats van incloure una marató de creació d’art en directe amb materials trobats, una exposició d’art, una desfilada de moda lenta, una sèrie de conferències i música en directe.

El naixement d’una col·laboració en curs amb el Pittsburgh Cultural Trust i el Pittsburgh Downtown Partnership va tenir lloc durant l’exposició de Drap-Art al Re:NEW FESTIVAL de 2016. Aquesta gran col·laboració internacional va comptar amb obres de més de 60 artistes catalans, espanyols, europeus, americans i xinesos, exposades al bell Wintergarden PPG Place.

El festival Re:NEW és una celebració de la progressió d’una ciutat, la transformació material, la re-compilació creativa i la sostenibilitat.

Aquest festival va acollir una varietat d’artistes i activitats relacionades amb el reciclatge creatiu, com una exposició d’art, un espectacle de moda lenta, tallers de reciclatge, espectacles musicals, conferències i un concurs de marató creativa de 24 hores, on artistes i dissenyadors van crear obres d’art en directe amb materials descartats. Aquest esdeveniment va comptar amb el suport de Claudia Calace.

El 2012, Drap-Art va iniciar una exposició col·laborativa amb quatre organitzacions europees sense ànim de lucre: Kunst-Stoffe, Cultural Labor Social Cooperation Pécs, Posidonia Festival i Les Amis du Vent Calvi, amb l’objectiu de crear una xarxa d’organitzacions europees dedicades a la reutilització creativa. La gira de l’exposició va començar a Berlín, Alemanya, i va continuar a través de Carloforte, Itàlia; Pécs, Hongria; Barcelona, Espanya, i Calvi, França, mostrant l’art de quatre artistes locals de cada país visitat.

Després de l’èxit de l’exposició itinerant de 2011 a través de la Xina, Drap-Art va continuar la seva gira a Tòquio, en col·laboració amb l’Institut Cervantes de Tòquio, durant l’hivern següent. Drap-Art va treballar amb 22 artistes de Barcelona i amb artistes japonesos com Rina Ota, Kiomei Logic i Takuo Yamada.

Mantenint la idea que “res desapareix, tot es transforma”, Drap-Art va ser convidat per l’Institut Cervantes de Pequín a realitzar una exposició itinerant a la Xina.

Per a aquesta mostra, Drap-Art va portar 24 artistes de Barcelona i va col·laborar amb artistes locals de cada ciutat, fomentant així l’intercanvi cultural i creatiu.

Com a part dels Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010, Drap-Art va ser convidat a realitzar un taller de reciclatge creatiu. A partir de material esportiu en desús trobat als magatzems del museu olímpic, els artistes van transformar aquests objectes en peces d’art interactives.

Aquest taller va ser concebut per l’organització Refunc, liderada pels artistes Denis Oudendijk i Jan Körbes.

L’any 2002, Drap-Art va ser convidat novament a participar en el Festambiente. En aquesta ocasió, va col·laborar amb els artistes Coque, Carlos Corpa i Estela Rodríguez per crear diverses instal·lacions artístiques que exploraven la reutilització creativa i la consciència ambiental.

Drap-Art va ser convidat a participar en el Festival du Vent, un esdeveniment que celebra la força i la influència del vent a través de l’art, la música i l’esport. El festival inclou instal·lacions artístiques en moviment, espectacles amb instruments de vent i competicions esportives com vela, parapent i windsurf. Aquesta experiència va servir d’inspiració per a la creació del Festival Posidonia de Formentera.

Drap-Art va ser convidat a participar en el Festambiente, un festival d’ecologia i solidaritat organitzat per Legambiente, una de les organitzacions mediambientals més influents d’Itàlia. En aquesta edició, Drap-Art, juntament amb els artistes Colin Bloom, Alberto Carvajal i Jordi Torrent, va desenvolupar una secció de Land Art i diverses instal·lacions artístiques que fusionaven creativitat i consciència ambiental.

El 1998, Drap-Art va ser convidat a organitzar un festival d’intercanvi artístic i cultural entre artistes israelians, catalans i palestins, amb l’objectiu d’utilitzar l’art per fomentar una comprensió més profunda entre els pobles palestí i jueu. Seguint la temàtica ideada per l’artista Flo Guerín, “Digues-me el que tires i et diré qui ets”, els artistes van treballar amb materials trobats recollits en diversos barris: un barri pobre, un barri ric, un barri laic, un barri religiós i de la Franja de Gaza.

A partir de 1998, Drap-Art va iniciar una col·laboració amb Trash Art, la Marató de Creació i Reciclatge d’Atenes i la revista Ozon per organitzar una exposició al recinte industrial de Technopolis, una antiga fàbrica de gas transformada en centre cultural. L’exposició presentava obres d’artistes com Orson Buch i Angie Karatza. Aquesta col·laboració, que es va consolidar com un esdeveniment anual durant set anys, va contribuir a la dinamització del districte de Gazi, fomentant un esperit de comunitat i atraient prop d’11.000 visitants cada any.

El 1997, el príncep de Montenegro va convidar Drap-Art a desenvolupar una exposició que fomentés la reflexió, l’intercanvi cultural i l’esperança, mitjançant el reciclatge de materials destruïts per les guerres dels Balcans. Artistes montenegrins i barcelonins van col·laborar en la creació d’objectes quotidians i acolorits a partir d’aquests materials, evocant així un retorn a la normalitat.

El Recykl Art Fest de Montenegro va ser concebut i coordinat per Lufe Lopes. Aquest projecte va servir d’inspiració per al taller d’Israel i per a l’exposició Imperi Malvat.