Miguel Ángel González
González necessita crear, ho fa amb les meves mans, des del no-res. A partir d’objectes en desús tracta d’expressar l’encant del que és simple. En lloc d’amagar les imperfeccions dels materials, en els seus llums se celebra la resiliència i l’adaptació. Advoca per una bellesa sorgida de l’incomplet, l’humil o el “defectuós” emfatitzant en la idea del pas del temps com quelcom natural i, a la seva manera, bonica.