Modest Cuixart

Modest Cuixart va créixer en el si d’una família de metges i farmacèutics, en un ambient cultural. Va iniciar la carrera de medicina per a seguir la tradició familiar, encara que la va abandonar als dos anys per a dedicar-se a la pintura, la seva veritable vocació.

Juntament amb el seu cosí Antoni Tàpies van conèixer a Joan Brossa, Joan Ponç, al filòsof Arnau Puig i a Joan Tharrats amb qui, el 1948, van fundar la revista Dau al Set. Gràcies a una beca de l’Institut Francès, Modest va viatjar amb Antoni Tàpies a París el desembre de 1950. Allà va conèixer a Picasso i a Miró, va anar a la Sorbona i es va impregnar de ”l’art autre” de Dubuffet i de Fautrier.

A la fi dels anys 50 realitza els seus celebrats drippings de tons metàl·lics que s’inscriuen en el seu peculiar informalisme matèric. Elogiat pels més prestigiosos crítics del món com a veritable renovador de l’informalisme a escala internacional, obté els premis més cobejats: la Medalla d’Or del prestigiós Premi Suís de Pintura Abstracta i el Gran Premi de Pintura de la V Biennal de São Paulo, davant contendents com el seu admirat Francis Bacon, Alberto Burri, Karel Appel, o Lucio Fontana.

És un període esplèndid, en què els èxits es multipliquen, participa en els esdeveniments internacionals més destacats i exposa en els principals museus i galeries de nombrosos països. Col·leccionistes de primer nivell de tot el món adquireixen les seves obres. Articles elogiosos dels millors crítics es publiquen en revistes internacionals de prestigi, com Art Actuel International (Lausana), Quadrum (Brussel·les), Arts Magazine (Nova York), entre moltes d’altres. André Bréton pensà en ell, a l’hora d’incloure un pintor espanyol en l’exposició surrealista internacional E.R.O.S., que va organitzar en 1959, al costat de Marcel Duchamp, per a la galeria Daniel Cordier.

En els primers anys seixanta abandona l’informalisme; influït pel pensament de Bertold Brecht, sent la pulsió del que és humà i de l’objecte. Després de les dramàtiques nines cremades (Nens sense nom) que simbolitzen les víctimes innocents de la violència, inicia una etapa intelectual de gran originalitat, amb trets orgànics, sinistres i eròtics, amb la qual triomfa a Nova York, i en què combina l’informalisme matèric amb el grafisme en tinta i colors suaus.

D’aquesta època és l’obra que s’ha seleccionat enguany per a la imatge de Drap-Art, Post salut (1963). En paraules de la doctora en Història de l’Art, crítica de ACCA-AICA i comissaria independent, Raquel Medina:

“Aquesta obra correspon a un moment en què l’artista considera que l’informalisme, que tants èxits li havia proporcionat, ha quedat obsolet i irrompen en la seva obra altres preocupacions relacionades amb la problemàtica de l’èsser l’humà. Es tracta de les primeres peces en què mitjançant la incorporació d’objectes i fragments (nines, avions, sabata…) reflecteix i denúncia les tragèdies de les víctimes innocents de totes les guerres, de fet, ell rememora i exorcitza un dels seus fantasmes personals: els terribles bombardejos de Barcelona que va viure als 13 anys.”