Mes: agost de 2020

Benvingudes amigues i amics de Drap-Art,

Aquesta setmana presentem els últims artistes de la nostra Convocatòria per artistes confinats són Alicia Giráldez i Noni Font.

Alicia Giráldez és una artista que treballa en el camp de la joieria, a Barcelona. Un curs al Canadà, el 1986, va iniciar la seva passió per la joieria, després va assistir a un Taller de Joieria a l’Escola Massana dirigit per Ramón Puig Cuyás de 1987 a 1990. El 2007 va obrir el Taller Perill, una escola-taller de joieria contemporània al barri de Gràcia, on diferents professionals ensenyen i dirigeixen projectes, sempre des de la perspectiva de la joieria contemporània com a llenguatge artístic. Del 2008 al 2018 va formar part del grup Joyas Sensacionales coordinat per Silvia Walz, on van desenvolupar múltiples projectes i exposicions. Li fascinen conceptualment els sistemes, les connexions i les xarxes; la infinita varietat dels mateixos i com les unitats es relacionen entre si. També li interessa explorar les possibilitats expressives dels diferents materials que ens envolten actualment en la vida quotidiana, que inevitablement considera com a matèries primeres: plàstics, restes, deixalles, embolicalls d’un sol ús i detritus que ella transforma en nous objectes expressius en funció de les característiques específiques obsrvades per ella, des d’una nova perspectiva. Durant el confinament es va centrar en les ampolles de Pet, un material que ens envaeix i no sabem com desfer-nos-en, intentant donar-li un nou ús i un nou acabat.

El nostre segon artista és Noni Font. Es va llicenciar com a dissenyador industrial al Politècnic de Milà on va desenvolupar la seva professió durant uns anys, fins que es va traslladar de nou a Barcelona creant la seva pròpia empresa, amb la que va col·laborar amb innombrables companies per dissenyar els seus productes.

Després de més de 25 anys, va sentir la necessitat de prendre un nou rumb en la seva professió, per poder donar-li a la seva creativitat artística una llibertat que estva limitada en el seu treball. Va iniciar-se en l‘escultura, inspirant-se en el seu amor pel mar i la pràctica de l’busseig, per poder expressar-se. El seu treball se centra en la representació de peixos i treballa amb materials reciclats. Donar vida a materials de rebuig, especialment els procedents del mar, li interessa d’una forma especial, com una manera de netejar la platja y al mateix temps aconseguir una expressió artística personal, caracteritzada per un particular toc caricaturesc.

Esperem que gaudiu d’aquests artistes i us mantingueu sintonitzats per les notícies sobre els nostres propers projectes!

Merci

Dear Drap-Art Friends,

This week’s artist from our Call for confined artists is Miquel Oller Canet and the Kmaus collective.

Miquel Oller lives in Barcelona; graduated in audiovisuals and multimedia, he works as an audiovisual technician at the Institut del Teatre and studies Mural Art at the Llotja School.

Together with Clara Vallmajor-Lluch he formed the group of audiovisual and dance experimentation Kmaus, with the presentation of Danza a Pelé, presented at the Mercat del Audiovisual of Mataró, and collaborators such as Gaby Sarelli (dancer), Sergio Falleti (editor) and Luz Tripiana (dancer). In 2020, Kmaus becomes a resident at EART Experimentem amb l’Art.

During lockdown Inanna: The Queen of Heaven and Earth was created by Oller and Tripiana with music by the Argentinian group Fémina, between Necochea (Argentina) and Barcelona (Spain). Innana travels to the underworld to meet her dark sister. Anticipating her own death, she dares to be dismembered, shaking hands with extinction. Inanna, who went in search of knowledge to the dark side of the Earth, travels to the depths of the unconscious, to reach the eternally hidden. She is reborn in pain by choosing to die in order to continue living, to understand all of creation and to know darkness and light. Triple Queen of Heaven, Earth and what is below, she is shown as a being tied to the symbolism of liberation, and becomes an archetype of the necessary sacrifice, renunciation, depersonalization; the mask and the personality in the anteroom of the experience of death, descent and return.

“Confinement does not have a moral, it is presented as a reality without references, it scares, you are scared like in a tunnel. With lockdown the feeling of confinement and confusion culminates in not knowing where to go. Entering the airtight space, pleading with a greater force, dropping to find a way out, it leaves us in an oblique passage between two walls without a support between two walls without a support. In this video we give a new meaning to these moments, as creative beings, how we re-signify the same space and recycle it…. Our reflection evolves in a series of portraits characterized by a certain animal gesture, a certain strangeness, a new strength of movement that unfolds in our interior to overcome this crisis. There is an interior reality awakening, that opens up rather than spiritually as a mirror of society, which to contemplate trying to come out of the “Depth” (title of the chosen song)”.

The piece was filmed in the tunnel from the quarter of La Habana to the beach of Mataró.

We hope you enjoy the artists’ work and stay tuned for our last reviews!

Thank you

Benvingudes amigues i amics de Drap-Art,

Els dos artistes de de la Convocatòria per a artistes confinadxs d’aquesta setmana són John French i Veronica Moragas.

Verónica Moragas és fotògrafa. El seu treball personal gira entorn de la societat de consum, la generació de residus, l’ecologia i el patrimoni tangible i intangible.

Durant els primers dies de l’estat d’alarma, el desconcert generat per les notícies sobre la pandèmia, el confinament forçat i la incertesa que estava experimentant, la van portar a reflexionar sobre el futur incert que espera a la humanitat. Aquesta reflexió va donar lloc a una sèrie de fotografies que va prendre amb materials que tenia a casa, que va titular Futurs incerts.

Futurs incerts intenta evocar un futur distòpic, on els personatges caminen sense una direcció específica, a la recerca d’un futur. Convertint-los d’alguna manera en migrants climàtics, obligats a moure’s a la recerca d’un lloc millor per viure.

Aquesta sèrie ens fa preguntar-nos col·lectivament com serà el món si no fem res per canviar les coses? On viurem? Com viurem? A on ens portarà el nostre ritme de vida i la sensació d’impunitat amb què vivim? Què passa si no ens adonem i fem alguna cosa per revertir el canvi climàtic?

Una fotografia d’aquesta sèrie ha estat elegida per a la imatge de la nostra Convocatòria d’artistes del Festival Drap-Art’20.

El nostre segon artista és John French. Va créixer a Melbourne, Austràlia, però ha viscut a BCN durant més d’una dècada. En la dècada de 1980 va fer un aprenentatge de fabricació d’eines a Melbourne, el 1985 es va mudar a Europa on va veure per primer cop obres de pintors moderns i va començar a dibuixar i pintar ell mateix. Va treballar com a artista a temps complet de 1992 al 2000 i ha realitzat més de vint exposicions individuals al Regne Unit, Espanya i Austràlia. Des de la dècada de 1980, ha estat estretament involucrat en campanyes ambientals i de drets humans, utilitzant el seu art per donar suport al treball de moltes ONGs i grups comunitaris. Actualment treballa com a professor i creatiu autònom a Poblenou, Barcelona.

Fa art perquè “si no ho fes, la meva vida estaria empobrida o insatisfeta d’alguna manera. Rares vegades li mostro el meu treball a ningú, però quan ho faig, sempre m’alegro si la gent s’identifica amb ell o el gaudeix “.

Reflexiona sobre el confinament i diu: “Durant el confinament vaig escoltar constantment el Servei Mundial de la BBC i els mitjans locals per mantenir-me informat. La meva mare que viu a Melbourne, va morir a l’abril i des de la meva habitació vaig veure el seu funeral online. Fer art em va donar un descans de la nova normalitat, va ser com un temps d’espera i em va permetre anar a un espai mental diferent. Aquests collages van agregar valor a la meva vida i una vegada que vaig acabar un, ho guardava en un llibre de presentació. Tenia molts materials, cinta de paper i fulles de tall de recanvi. Quan em vaig quedar sense cola, vaig recórrer al Blu Tack. Des de llavors, ha tornat una mica de normalitat, però encara no puc viatjar a casa i recollir les coses de la meva mare “.

Esperem que gaudiu d’aquests artistes i us mantingueu sintonitzat per les properes ressenyes!

Merci

Benvingudes amigues i amics de Drap-Art,

Els dos artistes de de la Convocatòria per a artistes confinats d’aquesta setmana són Rafael Arroyo i Gisella López.

Rafael Arroyo Villemur és un artista asturià que viu i es va formar com esmaltador a Barcelona. És Mestre Artesà per la Generalitat de Catalunya i compta amb una llarga trajectòria en el camp del reciclatge artístic.

Durant aquests mesos de confinament ha utilitzat materials recollits i acumulats al seu taller per construir una sèrie de peces úniques. Són assemblatges que semblen interrogar-nos, entre el desconcert i l’esperit crític, sobre els efectes nocius que els nostres hàbits de consum ocasionen al planeta.

La sobrietat i caràcter monocrom de les peces realitzades en aquest període són un reflex de l’estat emocional que l’autor ha viscut durant aquests mesos. Totes les peces estan a l’espera de rebre la vibració, el color, la vida i l’optimisme que els conferirà l’esmalt a foc, tan característic en l’obra de Rafael Arroyo.

La nostra segona artista és la Gisella Lopez, artista plàstica natural del carib Colombià. Cap del col·lectiu La Isla Bonita y membre organitzador de l’esdeveniment Brujería, des del 2014. Carrera en arts plàstiques i visuals a la Facultat de Belles Arts de la Universidad del Atlántico a Barranquilla. Assistent d’art en Shakespeare al Carib, 2015- 2017. Tesi meritòria en 2016 amb l’obra Tenoria: la història de com vaig arribar a la casa de la negra Eufemia. Exposició al Museu d’Art Contemporani de Bogotà, 2016. Festival de street art Killart, 2018. Segón lloc en Hidden Walls street art festival, 2018. Street art, graffiti, art contemporani, carib, lettering, drawing.

Una pregunta composta inspira la seva obra. Representa l’absència dels humans un buit per a la Terra? i de quina manera allò humà completa al planeta?

El suport de l’obra assenyala un lloc mentre que l’òxid parla del temps.

La idea és representar l’absència de l’home mentre s’aborden conceptes com l’absència i el buit, que ens remeten al verb buidar. A més, de la terra com a element mineral, que parla del temps.

La idea es compacta en l’acció de buidar terra. Pel que la imatge busca interpretar aquesta acció partint del fet que etimològicament la paraula terra es refereix al sec, que no és aigua.

La terra / sorra ens parla de coses que eren aquí molt de temps abans que nosaltres. Ens trobem enmig d’un moment èpic d’autosometiment com a espècie. Avui més que mai som conscients que la vida pot continuar el seu rumb sense l’espècie humana. No obstant allò l’humà no hagués vist la llum sense les condicions que ens va brindar en una ocasió aquest planeta.

Visita el nostre canal de YouTube per veure el seu vídeo.
Gracies