Aquest quadre constitueix un diàleg entre el filòsof Ricardo Pinilla i l’artista, entorn d’una reflexió radical sobre com veiem i com relacionem pensament i art. Partim d’unes frases del filòsof alemany Friedrich Nietzsche i l’obra El crit de Edvard Munch. L’obra pren com a punt de partida una obra clàssica, que reconstrueix de manera similar a com Archimboldo realitzava els seus retrats amb fruites i hortalisses. La seva obra constitueix un reciclatge total: realitzada sobre un suport reciclat, pintada amb colors obtinguts a partir de restes de pintura i amb personatges construïts a partir de deixalles.