Nourathar

Nourathar és un estudi format per Marta Rupérez Molenveld (Madrid, 1977) i Caen Botto (Buenos Aires, 1970).

En el seu treball exploren la relació entre l’home i la tecnologia, mitjançant propostes de realitat mixta que combinen tècniques digitals amb artefactes proto-cinemàtics.

Mecanisme del Present Perpetu presenta una analogia entre la “il·lusió del temps” i la il·lusió òptica continguda en la peça.

Igual que altres obres del duo, aquesta obra es construeix a partir de la trobada entre allò físic i allò virtual.

D’aquesta manera, posa de manifest la capacitat de la tecnologia de construir la nostra concepció del món, a partir del condicionament de la percepció. Caen Botto és artista intermèdia, músic i investigador.

Es va graduar de la USAL, com Musicoterapeuta, en 1992; també va estudiar Etnomusicologia (CMMF) i Composició Electroacústica (UNQUI).

Les seves activitats van des de la recerca i la docència fins a la direcció tècnica i creativa de produccions artístiques i corporatives.

L’any 2000 va crear Universomente, un laboratori independent de recerca i producció de tècniques audiovisuals experimentals per a la comunicació interactiva.

Resideix a Eivissa des de 2013, on va cofundar l’estudi de creació audiovisual Nourathar.

Marta Rupérez Molenveld és una gestora, productora i comissària independent especialitzada en art i tecnologia.

Va rebre el seu Màster en Administració d’Arts Visuals de NYU el 2003 (beca Fulbright).