Artistes confinadxs: Rafael Arroyo Villemur i Gisella López
Benvingudes amigues i amics de Drap-Art,
Els dos artistes de de la Convocatòria per a artistes confinats d’aquesta setmana són Rafael Arroyo i Gisella López.
Rafael Arroyo Villemur és un artista asturià que viu i es va formar com esmaltador a Barcelona. És Mestre Artesà per la Generalitat de Catalunya i compta amb una llarga trajectòria en el camp del reciclatge artístic.
Durant aquests mesos de confinament ha utilitzat materials recollits i acumulats al seu taller per construir una sèrie de peces úniques. Són assemblatges que semblen interrogar-nos, entre el desconcert i l’esperit crític, sobre els efectes nocius que els nostres hàbits de consum ocasionen al planeta.
La sobrietat i caràcter monocrom de les peces realitzades en aquest període són un reflex de l’estat emocional que l’autor ha viscut durant aquests mesos. Totes les peces estan a l’espera de rebre la vibració, el color, la vida i l’optimisme que els conferirà l’esmalt a foc, tan característic en l’obra de Rafael Arroyo.
La nostra segona artista és la Gisella Lopez, artista plàstica natural del carib Colombià. Cap del col·lectiu La Isla Bonita y membre organitzador de l’esdeveniment Brujería, des del 2014. Carrera en arts plàstiques i visuals a la Facultat de Belles Arts de la Universidad del Atlántico a Barranquilla. Assistent d’art en Shakespeare al Carib, 2015- 2017. Tesi meritòria en 2016 amb l’obra Tenoria: la història de com vaig arribar a la casa de la negra Eufemia. Exposició al Museu d’Art Contemporani de Bogotà, 2016. Festival de street art Killart, 2018. Segón lloc en Hidden Walls street art festival, 2018. Street art, graffiti, art contemporani, carib, lettering, drawing.
Una pregunta composta inspira la seva obra. Representa l’absència dels humans un buit per a la Terra? i de quina manera allò humà completa al planeta?
El suport de l’obra assenyala un lloc mentre que l’òxid parla del temps.
La idea és representar l’absència de l’home mentre s’aborden conceptes com l’absència i el buit, que ens remeten al verb buidar. A més, de la terra com a element mineral, que parla del temps.
La idea es compacta en l’acció de buidar terra. Pel que la imatge busca interpretar aquesta acció partint del fet que etimològicament la paraula terra es refereix al sec, que no és aigua.
La terra / sorra ens parla de coses que eren aquí molt de temps abans que nosaltres. Ens trobem enmig d’un moment èpic d’autosometiment com a espècie. Avui més que mai som conscients que la vida pot continuar el seu rumb sense l’espècie humana. No obstant allò l’humà no hagués vist la llum sense les condicions que ens va brindar en una ocasió aquest planeta.
Visita el nostre canal de YouTube per veure el seu vídeo.
Gracies