La pràctica artística de Eirik Audunson Skaar es basa en un mètode comunitari que combina la conscienciació sobre la contaminació per plàstic amb la creació artística. L’eix central del seu treball és la participació activa i la implicació col·lectiva. Alumnes d’escoles properes al lloc on es desenvolupa cada projecte participen en la neteja de platges, en la identificació dels plàstics segons el seu ús i origen, i finalment en el reciclatge d’aquests materials per transformar-los en relleus o escultures a l’aire lliure. Aquest procés no només fomenta el coneixement sobre la salut dels oceans, sinó que també deixa un testimoni d’art ambiental en l’espai públic.
Amb una fusió atrevida de rap, ritmes llatinoamericans i sons electrònics, La Maga crea paisatges sonors potents i dinàmics, on el passat i el futur convergeixen en un present electrificant.
Modest Cuixart va créixer en el si d’una família de metges i farmacèutics, en un ambient cultural. Va iniciar la carrera de medicina per a seguir la tradició familiar, encara que la va abandonar als dos anys per a dedicar-se a la pintura, la seva veritable vocació.
Juntament amb el seu cosí Antoni Tàpies van conèixer a Joan Brossa, Joan Ponç, al filòsof Arnau Puig i a Joan Tharrats amb qui, el 1948, van fundar la revista Dau al Set. Gràcies a una beca de l’Institut Francès, Modest va viatjar amb Antoni Tàpies a París el desembre de 1950. Allà va conèixer a Picasso i a Miró, va anar a la Sorbona i es va impregnar de ”l’art autre” de Dubuffet i de Fautrier.
A la fi dels anys 50 realitza els seus celebrats drippings de tons metàl·lics que s’inscriuen en el seu peculiar informalisme matèric. Elogiat pels més prestigiosos crítics del món com a veritable renovador de l’informalisme a escala internacional, obté els premis més cobejats: la Medalla d’Or del prestigiós Premi Suís de Pintura Abstracta i el Gran Premi de Pintura de la V Biennal de São Paulo, davant contendents com el seu admirat Francis Bacon, Alberto Burri, Karel Appel, o Lucio Fontana.
És un període esplèndid, en què els èxits es multipliquen, participa en els esdeveniments internacionals més destacats i exposa en els principals museus i galeries de nombrosos països. Col·leccionistes de primer nivell de tot el món adquireixen les seves obres. Articles elogiosos dels millors crítics es publiquen en revistes internacionals de prestigi, com Art Actuel International (Lausana), Quadrum (Brussel·les), Arts Magazine (Nova York), entre moltes d’altres. André Bréton pensà en ell, a l’hora d’incloure un pintor espanyol en l’exposició surrealista internacional E.R.O.S., que va organitzar en 1959, al costat de Marcel Duchamp, per a la galeria Daniel Cordier.
En els primers anys seixanta abandona l’informalisme; influït pel pensament de Bertold Brecht, sent la pulsió del que és humà i de l’objecte. Després de les dramàtiques nines cremades (Nens sense nom) que simbolitzen les víctimes innocents de la violència, inicia una etapa intelectual de gran originalitat, amb trets orgànics, sinistres i eròtics, amb la qual triomfa a Nova York, i en què combina l’informalisme matèric amb el grafisme en tinta i colors suaus.
D’aquesta època és l’obra que s’ha seleccionat enguany per a la imatge de Drap-Art, Post salut (1963). En paraules de la doctora en Història de l’Art, crítica de ACCA-AICA i comissaria independent, Raquel Medina:
“Aquesta obra correspon a un moment en què l’artista considera que l’informalisme, que tants èxits li havia proporcionat, ha quedat obsolet i irrompen en la seva obra altres preocupacions relacionades amb la problemàtica de l’èsser l’humà. Es tracta de les primeres peces en què mitjançant la incorporació d’objectes i fragments (nines, avions, sabata…) reflecteix i denúncia les tragèdies de les víctimes innocents de totes les guerres, de fet, ell rememora i exorcitza un dels seus fantasmes personals: els terribles bombardejos de Barcelona que va viure als 13 anys.”
Xavier Pons té un grau superior de tècnic en pintura mural per l’Escola Llotja d’Art i Disseny, va estudiar Belles arts en la UPV i Leioa, Bilbao. Ha assistit a diversos cursos monogràfics de tècniques de modelatge, il·lustració avançada, maquetació, motlles i nous materials aplicats a l’escultura.
És un artista multidisciplinari, que des de fa anys combina la pintura amb la creació d’escultures fabricades a partir de diversos objectes reciclats, els quals, una vegada fossos, trossejats i sostrets a la seva funció i sentit originals, es constitueixen en la matèria primera amb la qual escometre el seu treball, sovint relacionat amb mons futuristes i de ciència-ficció.
En aquesta edició del Drap-Art, mostra una nova línia de treball, realitzada amb teles d’aranya, que “caça” i transfereix ( transporta) al paper, tal com les troba, deixant pas a que l’aranya mostri el seu art i la naturalesa ens sorprengui, mentrestant ell supera la seva fòbia als aràcnids.
Miguel Escobar és graduat en Filologia i en Belles arts, de l’Escola d’Art i Disseny Massana de Barcelona. És un artista que s’expressa mitjançant diverses disciplines, ha treballat com a publicista, ha publicat llibres de poesia i contes infantils i ha exposat la seva obra utilitzant diverses disciplines com instal·lació, escultura, pintura,l vídeo i fotografia.
Actualment el seu treball s’inscriu en un sol projecte que ell ha intitulat SEDIERTO, centrat en la seva preocupació per la mala gestió de l’aigua i la conseqüent desertificació. Per a ell, “SEDIERTO és el crit silenciós que expressa la set del planeta”.
Concep la creació com un bé públic. Crea amb el compromís d’establir nous vincles amb la naturalesa. Durant la seva trajectoria, ha realitzat exposicions individuals i col·lectives, tallers de reciclatge creatiu i de poesia.
Encara que és un artista relativament jove, té una trajectòria sorprenent i un treball prolífic en diversos camps. Performer, escultor, pintor, poeta, músic i lletrista s’acosta a la visió renaixentista de l’artista universal que transita entre la Universitat onírica i l’empírica.
Ha realitzat diverses exposicions i rebut diversos reconeixements en pintura, escultura, disseny d’il·lustracions, cartells, portades de revistes, jocs de rol i composicions musicals.
Entenent l’art com a eina de transformació social, les seves obres són creades des d’una mirada subversiva de la realitat, impregnades d’una certa poesia visual. Posa de manifest les injustícies socials i el desordre ecològic. Reivindica drets essencials i la conservació del medi ambient a través d’una obra que, més que la d’un artista, és la d’un alquimista capaç de transformar allò que ens sembla deixalla, en art.
Massegú habita la seva pròpia Casa Museu a Sarrià de Ter, on també crea les seves obres, realitza visites guiades i imparteix tallers.
Llicenciada en filologia alemanya, anglesa i espanyola per la Universitat de Colònia, Alemanya, i traductora i intèrpret consecutiva, diplomada per la UAB.
Va créixer a Formentera, com a filla d’un pintor i una historiadora de l’art, neboda, cosina i neboda neta de pintors i escultors, envoltada d’artistes i intel·lectuals. Ha estat activa en el món cultural de Barcelona i de les illes Balears, durant més de 30 anys.
Als anys 90 treballa com a intèrpret en el món empresarial i de la política, com a traductora en el món editorial i dels còmics (editorials Icària i Virus, Makoki, Víbora, salò del Còmic) i com a gestora cultural i comissària en el món de l’art. Participa en l’efervescència underground dels anys 90 a Barcelona, col·laborant en l’organització d’esdeveniments com Paleopoesia Urbana de Poble, i col·laborant amb altres projectes d’Accidents Polipoètics, Rosa Pera, Joan Casellas, Xavier Sabater, entre altres.
El 1995 funda l’associació Drap-Art amb 13 socis i sòcies fundadores més, i des de llavors es dedica a la seva gestió. Des de 2019 és membre del Consell de la Cultura del Govern Balear i des de 2022 és comissaria de la Tardor d’Art de Formentera. A banda de la seva activitat professional, es dedica a la conservació, catalogació i exposició del patrimoni artístic-arquitectònic de la seva família, organitzant, entre altres, les retrospectives de l’obra del seu pare, Hans Grass.
Som Jesús i Jean-baptiste dos artesans situats a Barcelona creant espelmes de soia abocades a mà en flascons reciclats per a reduir el consum tòxic d’espelmes de parafina a un consum més respectuós amb el medi ambient.
Les veles artesanals de soia Kandela tenen un valor d’autenticitat aportat per cada aroma, personalitat i la paraula intraduïble generant una experiència a cada vela.
Creiem que una vela Kandela no és només una vela. Les veles ens fan viatjar pel món, pel temps, i fent-nos conèixer noves meravelles de la vida. Imagina’t un món sense olors.
L’objectiu de les meves creacions és donar una altra vida al paper de diari i al cartró un cop convertits en deixalles i convertir-los en unes peces boniques per lluir-les a sobre el cos o com objecte decoratiu per la llar.
Almau són peces úniques en ferro forjat i vidre fos pintat a mà, utilitzant tècniques ancestrals i reciclant tota la part química del procés,100% lliure de niquel.
Els nostres dissenys són ajustables i s’adapten fàcilment al cos.
Marie Christiane Porcher és una dona de l’era d’aquari, vinguda d’una família de rodamon.
Amant i apassionada de la mare terra, dels seus arts, ètnies, civilitzacions, religions i cultures i dels cossos en moviment.
Amb una ment transgressora i un cor lliurat a l’evolució de l’ésser.
Soc JO versus JO SOC baixant el cel a la terra, viatjant en Amor i unitat en aquesta nova emprenedoria: YOSOYO.
Creadora de Santa Branguita i de diversos projectes culturals i interculturals, Marie expandeix el seu temps entre la dansa, projectes tèxtils i acompanyaments personalitzats de processos evolutius.
En la creació de les seves joies rabal.925 aplica coneixements i tècniques tradicionals que han estat transmeses d’una generació a una altra, creant peces úniques amb materials com a fustes nobles reciclades i plata .925 recuperada, apostant sempre per una artesania més sostenible.
“La joieria és un art quan prima el valor estetico sobre el valor material”
