Juan Gonzalez

Amb el seu treball aporta una mirada crítica i compromesa a la relació que s’estableix entre l’individu i el seu entorn.

Les seves fotografies i vídeos estableixen una relació dialèctica entre el privat i el públic, el personal i el polític, l’individual i el social; explorant els límits entre els diferents àmbits i il·luminat els mecanismes que operen en les nostres societats.

Per a esment a les petjades desdibuixades del paisatge construït, analitzant diferents processos socials.

El paisatge intervingut per l’arquitectura amaga vestigis reveladors de les transformacions produïdes.

El paisatge actua per tant com a arxiu, com a palimpsest, com a memòria a actualitzar en el present.

Igual que els paisatges, els individus que s’inscriuen en ell, també ens parlen, també ens comuniquen; tan sols amb la seva manera d’estar-en-el-món i de mostrar-se davant d’ell.

Així doncs, seguint el principi de la fotografia documental de Walker Evans, el fotògraf ha de “acompanyar al model en el seu acte de representació”.

Amb les seves imatges, l’individu mostra trets reveladors de si mateix, del seu origen i de la seva situació present; de la seva història com a biografia.