Skip to main content
Drap Art · Festival · Upcycling · Art Sostenible
Ulrike Köb

Ulrike Köb

Vorarlberg, Austría

1959

Ulrike Koeb viu i treballa a Viena, Àustria, com a fotògrafa d’aliments i naturaleses mortes. Després de treballar com a assistent de fotògrafs de renom, ha pres diverses màster class de fotografia a Maine i Nou Mèxic, EUA. Aquests van tenir un gran impacte en ella i li van donar l’impuls per a dedicar-se a la fotografia artística.

Ulrike Koeb viu i treballa a Viena, Àustria, com a fotògrafa d’aliments i naturaleses mortes. Després de treballar com a assistent de fotògrafs de renom, ha pres diverses màster class de fotografia a Maine i Nou Mèxic, EUA. Aquests van tenir un gran impacte en ella i li van donar l’impuls per a dedicar-se a la fotografia artística. Entre altres coses, va investigar intensament amb tècniques de blanc i negre, com les impressions de platí-pal·ladi, que a vegades acoloreix. La seva sensibilitat i passió pel color i la forma és una part integral de les seves obres. A més de projectes de llibres i revistes comercials, les seves fotografies també han aparegut en moltes altres publicacions.

El seu treball s’ha mostrat en exposicions col·lectives i individuals en, entre altres llocs, L’Oman, Anglaterra, Corea del Sud, els Països Baixos, Hongria, Finlàndia i, més recentment, com a part del Festival de la Imatge a Amman, Jordània.

El projecte r e d u e i x / r e u s a / r e c i c l a, al qual pertanyen les obres exposades en Drap-Art, es compon d’imatges seductores, a vegades irritants, realitzades a partir d’aliments, objectes trobats i material d’embalatge, principalment plàstic. També utilitza productes comestibles en descomposició. Amb elles pretén sensibilitzar a l’espectador sobre la “societat d’usar i tirar” i l’amenaça massiva resultant per al medi ambient. La naturalesa no produeix residus, funciona en un cicle circular, que el sistema regeneratiu de l’economia circular ha pres com a model amb l’objectiu, entre altres, de reduir residus i emissions. Els materials, dispositius electrònics i roba que ja estan produïts, han d’usar-se, reparar-se i transmetre’s el major temps possible o ser compartits. El nostre comportament de consum ha de canviar progressivament, com més aviat millor. Tothom ha de posar de la seva part perquè ocorri. Només tenim un planeta, però estem actuant com si tinguéssim varis de recanvi.


Obra en venda