Arxius: Talents

Com a net d’un artista molt conegut a la regió del Baix Rin, va néixer amb creativitat i destresa tècnica. De nen va passar molt de temps amb els seus avis. Embastar i pintar amb el seu avi Helmut i cuinar amb l’àvia Anni eren els millors passatemps en aquells dies.
A mesura que va anar creixent, els seus interessos es van dirigir cap a la tecnologia i es va decidir per una formació tècnica. Durant molt de temps les màquines trencades, que emetien xiulets i parpellejaven eren la seva vocació, però la seva perspectiva va canviar amb el temps i va començar a desenvolupar també projectes creatius i en un moment difícil de la seva vida, va descobrir la forja. Aquí pot desenvolupar tot el seu potencial, tant creatiu com tècnic.
Nicolas passa temporades a Formentera, on va conèixer a la Sol Courreges, qui ho va convidar a participar en alguns projectes seus com a Stop Global Warming (2021) i STOP! L’últim de la seva espècie (2022), que es van exposar tots dos en el Centre Tur Gabrielet de Formentera.
L’Elefant va ser creat per a aquesta última mostra.

Miquel Galceran (Terrassa, 1988) és contrabaixista, compositor i docent. Fa servir la música per evocar paisatges i transformar-los des de la improvisació. «Quadern de viatge» és el seu projecte més personal on també hi col·laboren Dani Comas i Ramon Prats. Ha treballat amb Benet Palet Trio, Moviment d’Insurrecció Sonora, Claes Magnet Trio, Quicu Samsó, Jordi Gardeñas, Josep Mª Merseguer, David Mengual, Iannis Obiols, Jonas Timm i altres músics de renom.

Ha participat en diferents festivals de jazz, pop i música experimental de Catalunya. La seva discografia inclou col·laboracions en treballs com «Tout ce qui reste» (2019); «Sad tunes» (2018); «Koselig» (2018); «Amb cara i ulls» (2016); «Incert» (2014), entre d’altres. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2012) i graduar en Contrabaix Jazz al Conservatori Superior del Liceu (2019). En l’actualitat és professor de baix elèctric i contrabaix a l’Espai musical de Terrassa i a l’Escola municipal de Bellpuig.

Vive y trabaja en Barcelona desde 1990. Fernando Alday es un genio del collage, la base de sus creaciones son páginas de cuadernos viejos, antiguas libretas de cuentas o lomos de libros que encuentra anticuarios.

Sus obras, elegantes y originales están llenas de poesía.

Castelló de la Plana, 1965. Estada a Barcelona des de fa 25 anys.

Joan Peris és un artista plàstic que treballa i combina diverses disciplines: pintura, art digital i escultura.

La seva obra s’inspira en la fusió de diferents elements i l’experimentació amb diversos materials, donant com a resultat una obra molt matèrica i plena de contrastos.

Durant les dècades de 1980 i 1990 va estudiar disseny gràfic, fotografia i ceràmica. Després, va treballar durant onze anys com a dissenyador ceràmic. A mitjans dels anys noranta es va interessar per la pintura i va obrir el seu primer taller a Barcelona. Allà va començar a exposar en diverses galeries i fires internacionals.

A principis dels anys 2000, va recuperar l’interès per la fotografia i va començar el seu treball digital, basat en la fusió d’imatges que fusionen fotografia i pintura.

Actualment, col·labora amb diverses galeries que exposen les seves obres principalment a Barcelona, ​​Girona, Mallorca, Bèlgica i Holanda.

Sellarès comença a pintar quan va a escola primària. Realitza estudis de música (solfeig, piano i guitarra) i d’art a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa, que aleshores depenia de la Llotja. És membre de l’Associació Cultural Amics de les Arts i del Club d’Escacs de Terrassa.

Es decantà més per la praxi que pels estudis, i en comptes d’entrar en la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona, després de superar les proves d’accés, va muntar el grup de música experimental Belmondo i decideix viatjar a Nova York.

En la seva trajectòria ha anat trobant artistes que han contribuït al seu desenvolupament, sigui personal o artístic, com Eloi Rocamora, Antoni Padrós, Richard Hamilton, Francesca Llopis, Nazario, Perico Pastor, Eugeni Bonet, Toni Riera, Carlos Pazos, entre altres.

Ha exposat a la Sala Parés, en la Galeria A Punt de Badalona, en la Galeria H₂O i en la Chez Xefo Art Gallery, entre altres. També exposa en museus com La Fundació Joan Miró, el Museu de Badalona i la Sala Municipal Soler Palet de Terrasa. A més, La Fundació del Banc de Sabadell li ha comprat diverses obres.

Fran Lucas Simón va estudiar Belles arts a La universitat Politècnica de València i porta més de 13 anys residint en la illa de Formentera.

El llenguatge visual que ha vingut desenvolupant és una unió de diferents elements que juguen entre si, dins de cada peça.

Ha anat evolucionant des d’un lloc mes pròxim a la pintura per a instal·lar-se en una altra manera bastant particular de construir imatges.

El procés creatiu parteix d’un treball de camp, de recol·lecció a través de passejos per espais oberts i una part de treball de taller en el qual utilitza diverses tècniques pictòriques com la pintura en aquarel·la sobre paper que després és retallat i assemblat amb elements recollits durant el treball de camp, objectes trobats, materials reutilitzats o elements naturals que ha assecat i tractat.

Busca la poètica dels elements trobats, amb un interès per les textures de fustes velles, tenyides per l’ús, els metalls rovellats en els quals ha pintat el temps. Planteja diferents elements visuals i referencials.

Matilla estudia en l’Escola de Belles arts de San Eloy de Salamanca i és diplomada en Història de l’art per la USAL. De 1974 a 1976 assisteix als cicles de psicologia aplicada i pedagògica a l’Universitat Pontifícia de Salamanca.

Entra en contacte i aprèn d’artistes reconeguts durant la seva formació: Chillida, Jerónimo Prieto, Manuel Manzanaro, Félix Felmart i Marc Tara Tessier. Realitza nombroses exposicions individuals i col·lectives, nacionals i internacionals.

A finals dels setanta, s’instal·la primer a Alacant i després a les illes Balears, on entra en contacte amb els artistes oriünds, i el 1986 coneix al fotògraf alemany Reinald Wünsche, qui serà el pare de la seva filla, i s’instal·la a l’illa, on combina el seu treball personal amb la labor pedagògica: imparteix cursos de teatre i de sevillanes per a adults i dona classes de pintura a infants, com a activitat extraescolar.

A aquesta labor docent, Teresa suma la participació ciutadana, sent una de les fundadores de Associació de Veïns de l’Illa de Formentera, AVIF, entitat amb destacada participació en diferents mobilitzacions reivindicatives i com a membre actiu del Consell d’Entitats, i de l’Associació d’Artistes de Formentera, ADAF, i impulsora del Mercat Artístic de Sant Ferran. Enguany li va ser concedit l’honor de ser nombrada Filla adoptiva de Formentera.

Alberto Gramegna és arquitecte i dissenyador. Ha col·laborat amb diversos estudis d’arquitectura i interiorisme a Roma, Barcelona, Istanbul i Zuric.

En el seu recorregut professional s’enfoca en la sostenibilitat ambiental entesa com a component intrínseca de la mateixa disciplina. En el seu projecte de disseny Ottolumi, el seu enfocament es tradueix en la reutilització de materials i objectes existents.

Ottolumi neix de la reinterpretació de la pantalla tradicional de la làmpada, despullant-la de la seva pell exterior i posant en valor el suport estructural de la mateixa pantalla. L’armadura metàl·lica originària, així revelat, es reinterpreta formalment amb un entramat de cordes que descobreixen noves geometries ja presents, en potència, en la mateixa estructura.

Per als peus de làmpada s’utilitzen objectes existents que es reinterpreten a la fi de convertir-se en suports únics de llums. Així un maó gastat per la mar, uns pals de billar o uns peus de llit s’adapten per convertir-se en suports de llums.

Albert Merino és llicenciat en Belles arts per les universitats de Barcelona i la Kunsthochschule Berlin Weißensee on es va especialitzar en videoart. Allí va realitzar posteriorment el seu postgrau com Meisterschüler sota la tutela de l’artista i professora Inge Mahn.

Ha participat en nombrosos festivals, exposicions individuals i col·lectives internacionals, residències i ha rebut diversos premis de videoart.

Merino crea a través d’un llenguatge híbrid un ampli imaginari amb el qual intervé i transforma la quotidianitat, rallant sovint l’absurd i la ironia.

Utilitzant diferents recursos gràfics es pregunta sobre l’arquitectura de les imatges i la capacitat de modificar-les amb tècniques contemporànies de manipulació.

Interessat en descompondre el llenguatge visual, ha experimentat amb diferents formes de narració que comprenen des d’un llenguatge no narratiu, fins la comèdia o el fals documental, on tracta des de la condició de l’individu à la societat contemporània fins els imaginaris del col·lapse o la utilització política d’imatges i símbols.

Merino porta 20 anys venint a Formentera i l’obra que presentem aquí és una posta en escena irònica de banyistes menuts que gaudeixen d’unes “platges” formades pels tolls dels desaigües i clavegueram de la ciutat, com si de platges paradisíacs del Carib es tractés.

Això incita a la reflexió sobre el fenomen del turisme, a Formentera com en altres llocs, on les persones ignoren la degradació de l’entorn que provoca el seu comportament i segueixen igual banyant-se en un mar cada vegada més contaminat, i no se’n adonen fins que es queden sense aigua.